La mar besant-te els llavis,
una ombra d'eucaliptus, una fulla de menta
potser faran somriure el temps
i sentiràs cristalls de veu petita,
de cançons i preguntes, i veuràs uns peuets esborrant-se
sobre l'arena d'una tarda trista.
Tu sabràs que vénen d'un estiu molt feliç
a buscar-te. Nosaltres no hi serem.
Ja farà temps que no serem en els teus somnis
ni en el teu sofriment. Et farem llàstima,
tan vells i tan absurds, sempre encara amb els llibres,
el tabac, la mania de tenir-nos a prop,
sols, en aquesta casa lluminosa,
plantant cara a l'hivern.
La vida t'haurà pres la nostra vida d'ara,
i no ens recordaràs
joves i forts, estimant-te
amb un amor, ja ho sé, que tu voldries
diferent i que haurà canviat poc.
Però l'oblit és natural,
i les coses només tornen quan volen.
Que aquests versos t'ajudin a tornar
a una casa feliç en els dies dolents.
-->
2 comentaris:
M'ha emocionat de debó.
Gràcies per dir-ho per a tots nosaltres.
Això si hi ha una correcció ortogràfica que cal fer:
Escriu bé somnis
El poema té per títol CARTA DEL PARE i la transcripció té alguna errada: TU NO SABRÀS... Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada