-Es lo que yo hacía cuando era pequeña: revolcarme en la hierba -diu.
El Pepe i la Paquita se la miren encuriosits.
Quan acaba la festa la Cande es posa de genolls, aixeca una cama, fa diversos intents, però l'altra no li acompanya. Crida a la Paquita perquè li ajudi. La paquita estira amb totes les seves forces, però no aconsegueix moure-la.
-Es que pesa usted mucho, señora Cande.
El Pepe, que es manté aliè i a la mateixa distància que ha guardat en els darrers 85 anys, s'apropa i ho intenta.
-Cande, yo es que no puedo.
Jo me'ls miro des de la finestra de la cuina i espero el moment en que la Cande -el genoll sobre la gespa qual guerrer a l'espera de ser investit cavaller- giri el cap i cridi.
-¡Eugenio, baja a ayudarme!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada