Maragall

Avui farem el gelat de cada tarda a Rupià. Abans d'entrar al poble, informo als avis que a Rupià té casa l'ex president Maragall. El Pepe s'ho pensa una mica abans de dir:

-El Maragall tiene un hermano que también chupa del bote.

Aparquem davant de les cases de l'arquitecte Auqué i anem passejant fins a la plaça. Quan entrem sota les porxades dibuixem un retrat costumista. Les iaies agafades del braçet, el Pepe amb la seva panxa tipus Montgrí, jo com un pastor davant del ramat... Ens seiem a l'única taula lliure de l'única terrassa de l'únic bar.

L'observació de la iaia Paquita ("Este que hay detrás no és...?") coincideix en el temps amb el xiscle que em dirigeix el president ("Eiii!").

Tots mirem de cop cap a la taula del costat. Allí hi és en Pasqual, perfectament conjuntat: pantalons vermells, camisa vermella, espardenyes blanques...

El Pepe no dona crèdit. S'aixeca darrera meu i rendeix honors al president. Només li cal petonejar-lo. Ara ja té la Gran Anècdota de les Vacacions. Allò que sempre més explicarà a tothom.

-Hay que ver lo sencillo que es el tío -repetirà a les iaies quan tornem cap a casa-.

Que un president de la Generalitat li pregunti d'on és, i li faci fotos amb el mòbil, i a sobre porti espardenyes, és més del que podia arribar a imaginar.