Al súper

Vam visitar el supermercat més gran de l'Estartit. Les iaies es van entossudir a conèixer-lo. Tot passejant per les fileres de prestatges plens de productes exposats a les hordes de turistes estrangers, imaginava Almodovar filmant-nos. La Cande amb la seva "xivata" i el barret antisol. La Paquita del bracet de la Cande explicant-li que tot, absolutament tot el que hi veia, ella ja l'havia vist abans. En sortir, jo amb el carret ple buscant on havien deixat el cotxe; l'Isabel del bracet de les dues iaies, la Cande murmura no se què d'un bosc mentre alça el bastó assenyalant els camps de blat de moro.

-Me llevais a aquel bosque y lo hago -diu.

"Allí" és la rotonda que dona accés al súper, una illa guarnida per canyes de bambú situada al bell mig de la carretera que uneix l'Estartit i Torroella.

La Isabel triga en reaccionar.

-¿Cómo dice?

La iaia Cande no s'entera. Cal cridar més.

-¿CÓMO DICE?

-Que me han hecho más efecto del que esperaba las hierbas que me tomo por la noche y he de hacerlo ya, ya.

Jo aturo el carro i obro el cotxe. Penso en el tràveling que faria Almodovar: la iaia es baixa les calces i s'ho fa allà mateix, sobre l'asfalt de l'aparcament, què carall.

La iaia s'esvera. Les herbes no donen marge.

Mentre espero fora del water al que amablement ens ha adreçat la caixera marroquina del súper, penso en el que ens espera.