Per entendre la crisi

Fons tòxics, recessió, hipoteques subprrime, enfonsament de les borses, rescat d’entitats financeres, por, nacionalització de bancs, diners públics per salvar bancs privats, pànic,conseqüències imprevisibles sobre l’economia real, la que ens afecta directament a la majoria de persones. En poques setmanes estem descobrint termes econòmics el significat últim dels quals se’ns escapa. Costa entendre perquè de cop tot s’enfonsa i ens arrossega plegats. M’he llegit –i he subratllat- el llibre de George Soros El nou paradigma dels mercats financers. Per entendre la crisi econòmica actual que ha editat Edicions62. Soros (el famossíssim especulador financer, inversionista, filàntrop i activista polític liberal) va acabar d’escriure el llibre quan la crisi va esclatar, a finals del 2007. La versió catalana es va publicar el passat setembre. El text revela que Soros, -“art i part” de la realitat que explica- encerta plenament i s’avança a descriure el que ja està passant. Explica que la bombolla immobiliària que ha provocat la crisi global equival al valor real de tot el patrimoni dels Estats Units, i culpa d’aquesta inflada econòmica especulativa a la política ultraliberal de l’administració Bush, segons la qual l’Estat ha de deixar lliure el mercat, perquè aquest tendeix a l’equilibri.

He ordenat els textos que he subratllat i us els ofereixo amb epígrafs amb la intenció de que us ajudin a entendre el que està passant. Els textos entre cometes són literals. Els que van entre claudàtors [ ] són meus.

QUÈ HA PROVOCAT AQUESTA SITUACIÓ
“La crisi actual te l’origen a l’esclat de la bombolla immobiliària als EE.UU. Aquesta crisi és més gran que les altres crisis financeres que hem viscut durant les nostres vides. Totes aquestes crisis passades en els darrers 25 anys formen par del que jo anomeno una superbombolla, un procés reflexiu fruit del “fonamentalisme de mercat” (anomenat laisser faire al segle XIX) segons el qual s’ha de concedir plena llibertat als mercats. La crisi actual es podria haver previst amb alguns anys d’antelació, ja que els seus orígens es remunten a l’esclat de la bombolla d’internet a finals de l’any 2000”.

EN QUÈ CONSISTEIX LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA
“L’any 2005 el 40% de les llars comprades als Estats Units no havien de servir com a primera, sinó com a segona residencia”. “Els requisits per optar a un crèdit [per comprar un d’aquests habitatges] es van diluir i les hipoteques es van posar a l’abast de persones amb poca solvència (les anomenades hipoteques subprime). Les hipoteques van arribar a donar-se sense exigir cap garantia. Cap al final del procés les cases es podien comprar sense tenir diners i sense haver de respondre cap pregunta.” “Tots els beneficis que s’obtenien des del prestador original fins a l’últim comprador del crèdit es basaven en les comissions. El negoci no eren els interessos de la hipoteca, sinó les comissions. Quan més gran era el volum amb que s’operava, més gran era el benefici”.
“Els bancs [que donaven les hipoteques] es van desprendre de les subprime convertint-les en obligacions de deute garantides (ODG) i venent-les a inversors del mercat global.” “Aquests títols amb garanties hipotecaries dels EE.UU. s’han distribuït àmpliament arreu del món, i alguns tenidors institucionals europeus, sobretot alemanys, hi estan fins i tot més implicats que no pas els nord-americans”.
“Als EE.UU hi ha 2,3 milions de persones enganyades per aquests prestadors sense escrúpols. La crisi de l’habitatge tindrà conseqüències socials a gran escala.”

EL VALOR DELS FONS “TÒXICS”
“El valor facial estimat d’aquestes obligacions de deute garantides (ODG, obtingudes a partir de les hipoteques subprime) és de 42,6 bilions de dòlars. Per posar les coses en perspectiva direm que aquesta xifra és igual al patrimoni privat total de tots els Estats Units. [Un altre exemple comparatiu que ens permet veure la importància de la bombolla:] “La capitalització de tots els valors de la borsa dels EE.UU. suma 18,5 bilions de dòlars.”

CONSEQÜÈNCIES A GRAN ESCALA
[Donada la magnitud] “aquesta crisi tindrà conseqüències a gran escala. No es tracta d’un afer de negocis, com de costum, sinó la fi d’una era. Perquè el sector financer ha contaminat a d’altres sectors.”
“Bombolles immobiliàries hi ha a EE.UU, al Regne Unit, a Espanya i a Austràlia. El que diferencia la bombolla immobiliària dels EEUU de les altres és el seu volum i la importància que te per l’economia global i per al sistema financer internacional.”
“No s’ha actuat be ni s’ha actuat a temps [amb aquest fons tòxics]. S’ha deixat que el mercat busqués l’equilibri. No es va prendre cap mesura reguladora. L’any 2000 es van denunciar conductes abusives amb les subprime. La Reserva Federal [banc central d’EE.UU] no va actuar. L’any 2007 Edward M. Gramlich, ex governador de la Reserva Federal va publicar un llibre alertant sobre la bombolla subprime, just abans de que s’iniciés la crisi.” [No se li va fer cap cas].

¿PERQUÈ NO S’HA ACTUAT ABANS?
“Al final de la Segona Guerra mundial, la industria financera –bancs i mercats- estaven estrictament regulada. Els anys de postguerra van ser testimonis d’un aixecament progressiu de les restriccions, un procés lent al principi però que es va anar accelerant fins arribar a un crescendo en els anys 80.” [Ara es pot dir que] “S’ha mostrat una confiança excessiva en els mecanismes del mercat.” [Pensar que el mercat s’autoregula i tendeix a l’equilibri] “és un credo que jo anomeno fonamentalisme de mercat i que Ronald Reagan ho anomenava ‘la màgia del mercat’. Aquest credo va esdevenir el dominant l’any 1980, quan Reagan va ser escollit president i Margaret Thatcher primera ministra al Regne Unit”. “La globalització del mercat financer és el gran èxit del fonamentalisme de mercat [impulsat per les polítiques neoconservadores de l’administració Bush]. “Si el capital financer té llibertat de moviments, els Estats tenen dificultats per gravar-lo o per regular-lo perquè es pot traslladar a alguna altra banda. Això col•loca el capital financer en una posició privilegiada. Sovint, els governs han de parar més atenció a les exigències del capital internacional que no pas a les aspiracions de la seva pròpia gent.”

¿QUÈ PASSARÀ?
“Aquesta crisi tindrà conseqüències més greus i duradores que les crisis semblants que s’han produït en el passat. El creixement trigarà molt més en recuperar-se. Algunes grans institucions financeres podrien revelar-se insolvents i costarà més obtenir crèdit. [Per contra,] la Xina, la India i alguns països productors de petroli experimenten un desenvolupament dinàmic que podria no veure’s afectat significativament per la crisis financera i la recessió (o depressió) dels EE.UU.”
“Durant l’administració Bush, els EE.UU han patit una davallada precipitada del seu poder i de la seva influència al món. La invasió d’Iraq té molt a veure amb la pujada del preu del petroli i amb la indisposició de la resta del món a tenir dòlars. Una recessió als EE.UU i la resistència de la Xina, l’Índia i els països productors de petroli reforçaran el declivi del poder i de l’influencia dels EE.UU.”
“En termes generals és probable que travessem un període de gran incertesa i de destrucció de la riquesa financera abans no sorgeixi un nou ordre”.

CALEN REGULACIÓ I CONTROL
“Només es pot esperar que un president demòcrata canviï les coses per dur el país en una altra direcció.” “És evident que una indústria financera desbocada i trastocada està creant el caos a l’economia. Cal posar-hi novament les regnes. El procés de creació de crèdit és reflexiu per naturalesa. Cal regular-lo per tal d’evitar els excessos. Tanmateix, hem de recordar que els reguladors no només són humans, sinó que també són buròcrates. Un excés a l’hora de regular podria obstaculitzar greument l’activitat econòmica”.
“Hem d’acceptar que quan el sistema financer està en perill, les autoritats financeres han d’intervenir. Evidentment aquesta actitud limitarà la rendibilitat del negoci. La gent que estigui implicada en el negoci no ho trobarà bé i s’unirà contra l’autoritat, però és necessari que la creació de crèdit sigui un negoci regulat. S’haurien d’exigir responsabilitats als reguladors si permeten que les coses se’ls escapin tant de les mans que arribi a caldre rescatar una institució. En els últims anys les coses se’ls han escapat de les mans. Han permès que la indústria financera fos exageradament rendible i exageradament gran.”

INESTABILITAT POLÍTICA I FI D’UNA ERA
“Arribem a la fi d’una era, d’un llarg període de relativa estabilitat basat en la posició dels EE.UU. com a poder dominant i del dòlar com a principal divisa de reserva internacional. Presagio un període d’inestabilitat política i financera que espero que vagi seguit per l’aparició d’un nou ordre mundial. Per entendre què està passant necessitem un nou model. El model vigent, segons el qual tots els mercats financers tendeixen a l’equilibri, és fals i enganyador.”