POBRET EL CASTELLÀ

L’escriptora Esther Tusquets s’adreçava al seu nét en castellà, mentre comprava pa al forn del barri, quan la dependenta va i li diu: “Senyora, per què dimonis li parla en castellà al seu net?”. (Observin que li diu “senyora”. A mi, la dependenta del Super Stop del meu barri, a Girona-València, em respon sempre en castellà per molt que jo m’adreci en català, i a sobre em tuteja, com si fóssim col·legues.) Doncs bé, la Senyora Tusquets, que efectivament ho és, de senyora, ja que pertany a una de les famílies benestants més importants de Barcelona, es va regirar i, veient que no podia insultar-la –això les senyores no ho fan, i menys en públic–, doncs, va girar cua amb el seu nét, es va prometre no tornar mai més a aquella botiga, i decidí fer justícia publicant un article a La Vanguardia del dia 6 de desembre en el qual manté que a Catalunya el castellà s’està perdent irremissiblement.

Dos dies després, el 8 de desembre, el periodista televisiu Àngel Casas, director del programa “Senyores i senyors”, que emet TVE a Catalunya, publicava una altre article, en aquesta ocasió a El Periódico, en què es lamentava amargament del fet que la televisió pública estatal –que paguem tots, també els catalans– havia decidit utilitzar en les seves emissions a Catalunya només el castellà. “A partir del pròxim 1 de gener, Televisió Espanyola a Catalunya es queda sense programació en català –escrivia el periodista–. Aquelles 20 hores de desconnexió mensual, arrencades amb esforç i negociacions àrdues –entregades amb garreperia i, sovint, incomprensió, regatejades amb poquíssima sensibilitat, arraconades en horaris impossibles i com qui diu de saldo– a la programació estatal de La 2, desapareixen. D'una revolada. És una ordre. Ja està.”

Dos dies desprès, el 10 de desembre, a El País llegim la informació que diu que “els alumnes de primària hauran de rebre un mínim de tres hores setmanals de llengua i literatura castellana a partir del proper curs. La mesura, aprovada pel Ministerio de Eduación, ha agafat per sorpresa els partits catalans. CiU, Esquerra i Iniciativa estudien recórrer el decret, mentre que el PP i Ciutadans diuen que encara es queda curt.”

Ahir, 11 de desembre, Joan Lluch, de Terrasssa, publicava una carta a La Vanguardia replicant Esther Tusquets, a qui li diu: “l’idioma en què vostè parli amb el seu germà o amb el seu nét m’és totalment indiferent, l’únic que m’interessa és que jo em pugui moure en qualsevol àmbit en català, com ho fan els castellans, que poden anar al cine, poden llegir les receptes dels medicaments, consultar les etiquetes dels aliments, parlar amb el seu metge o posar una denúncia en la seva llengua...”

És el que jo li dic a la noia del súper, que, per cert, ha nascut aquí, i ha fet l’ensenyament en català.
Però no li treus una paraula catalana ni amb llevataps.