1/12/06

METRO A METRO

El metro de Barcelona no defalleix en el seu objectiu de millorar el servei per ser cada cop més eficaç. Eficàcia vol dir que els combois arribin a la seva hora. Que les freqüències de pas s’adeqüin a la demanda de cada moment. Que les estacions, els vestíbuls, les andanes i, en general, tots els carrers de la ciutat subterrània, que és la xarxa, de metro estiguin a l’alçada d’il·luminació, neteja i –el que és molt important–, de seguretat. I, en fi, que tot funcioni cada cop millor perquè, d’aquesta manera, la gent s’animi a deixar el cotxe a casa i faci servir el metro habitualment.
Constantí Serrallonga, el conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona, hem deia l’altre dia que les seves dues preocupacions centrals són aconseguir que el metro funcioni cada cop millor, i que la gent que l’utilitza se senti cada dia més segura. Per seguretat entenia la dels propis combois, allò que els obliga a fer que siguin moderns, dotats de mecanismes tecnològics que garanteixin la circulació sense ensurts. Però també la seguretat privada del usuaris, que realment ningú no tingui por d’agafar el metro o caminar per qualsevol andana, estació o racó de passadís dels molts quilòmetres que hi ha, en qualsevol moment o circumstància.
La renovació dels metros està en marxa. Els usuaris que viatgin per la línia 2 i la 4 descobriran nous combois que encara fan aquell perfum de les coses quan s’estrenen. Són trens articulats, d’aquells que permeten anar d’un vagó a l’altra, i s’han fabricat al País Basc, a l’empresa CAF, i a Santa Perpètua de Mogoda [mugòda], a l’empresa Alstom. Els trens estaven destinats a circular per la línia 9, però, com que s’ha endarrerit la seva estrena, en el tram que va de la Sagrega a Can Zam, a Santa Coloma, doncs, mentrestant, circulen per aquestes dues línies. Els viatgers de la 2 i la 4 no només estrenen vehicles, sinó que, en haver-n’hi més en circulació, s’aprofiten de l’augment de les freqüències de pas, que a les hores punta ja són inferiors al mig minut.
Respecte a l’altra tema de seguretat, a la seguretat privada, la que concerneix als viatgers mentre són a les instal·lacions del metro, la companyia no deixa d’invertir per millorar-la. Constantí Serrallonga em deia que dels 2,5 milions d’euros que es gastaven l’any 2000 en seguretat, s’ha passat a 12 milions el 2006. Cinc vegades més.
L’augment d’agents de seguretat en andanes i vagons i la col·locació de dues mil càmeres de vigilància a passadissos, vestíbuls i andanes, s’emporten el gruix de la inversió.
Una inversió que persegueix fer més atractiu el servei perquè l’utilitzi més gent. Que déu n’hi do les que ja hi ha. L’any passat, el 2005, el metro va cobrar 346 milions de viatges.