QUI TÉ POR DE LA LLEI D’HABITATGE?

Em trec el barret. El Govern de la Generalitat s’ha atrevit a portar al Parlament la llei d’habitatge preparada pel conseller Salvador Milà i la directora general i experta en temes d’habitatge, Carme Trilla. Vaig dir aquí en una altra ocasió que aquesta era la prova del 9 del nou govern, ja que les pressions en contra del poderós sector immobiliari serien descomunals. I ja veuran quines guerres tindrem d’aquí a l’estiu, quan està previst que entri en vigor la llei. O potser no les veuran directament. Les guerres, vull dir, perquè aquestes guerres no es lliuren donant la cara. En democràcia, el poder apunyala indirectament, i això sí, sempre per l’esquena.

Per molt que ara surtin suposats representants dels propietaris de pisos de tot Catalunya dient que aquesta llei és “intervencionista” i “antiquada” —es veu que allò lliberal i modern és l’especulació salvatge— el tema és ben senzill. Fa tres dies la Guàrdia Urbana de Badalona va intervenir un pis al barri de la Salut on vivien 32 persones. Per contra, a Catalunya hi ha desenes de milers de pisos tancats perquè van ser comprats només amb l’objectiu de retenir-los per vendre’ls desprès i guanyar unes plusvàlues o rendiments que no dóna cap altra tipus d’inversió. .
El que farà la nova llei catalana és empènyer els propietaris d’aquests pisos a posar-los de lloguer. Empènyer-los de moltes maneres. Com a cas extrem, es preveu l’expropiació del pis si porta més de dos anys tancat i no es vol llogar. Però això és l’extrem, la mesura indesitjada. Abans, la llei preveu estimular-los donant-los tota mena de garanties que recuperaran el pis, i que, quan el recuperin, estarà en perfectes condicions.
La nova llei preveu crear una xarxa de mediadors que vigilaran els contractes entre els propietaris i els llogaters. La Generalitat avalarà els primers per cobrir assegurances de possibles desperfectes i d’eventuals impagaments dels segons. A més es donaran 6.000 euros de subvenció per cada habitatge desocupat que es posi de lloguer si a l’habitatge es fan unes obres mínimes de posada al dia.
Complementàriament a tot això, s’ha previst, pels propietaris fortament reticents, un sistema d’estímul més fort, consistent a poder cedir el pis –concretament, a l’empresa pública Adigsa— durant un període de sis anys, i la Generalitat els reformarà, el llogarà, i durant aquests anys se li pagarà al propietari un lloguer mensual (del qual es deduirà la part de les obres, si s’han de fer). Un cop acabat el contracte, el propietari recuperarà el seu pis, reformat i en perfectes condicions d’ús.
Pensin que tampoc inventem res de nou. El govern conservador d’Euskadi ja ho ha fet, tot això. I els ha donat molt bons resultats.