¿UNS OCUPES POLITICS?

La novetat del que succeeix amb els ocupes, és que últimament, es converteixen en un moviment polític. L’ocupació de Can Ricart pels desallotjats de la Makabra ha estat la notícia del cap de setmana. Els ocupes de Barcelona ja no són només grupets aïllats de gent més o menys marginal refugiada en cases abandonades, sinó un moviment organitzat, capaç de mobilitzar nombroses persones i de tenir iniciatives polítiques. La evidencia del que dic és que ahir ocupaven les portades dels diaris i eren motiu d’airada discussió a totes les tertúlies. Pot ser ens haurem d’acostumar a la seva presència pública, a les seves protestes diferents, lúdiques, provocadores. I reflexionar si els ocupes no són el símptoma d’una malaltia social molt més profunda. Pensem en el dret a l’habitatge que proclama la Constitució i en els nombrosos casos de corrupció i d’especulació que hi ha per tot arreu, Barcelona al capdavant. Pensem en la qualitat de la nostra democràcia, sustentada per menys de la meitat de la població en edat de votar, amb uns índexs de participació electoral que són un escàndol. Pensem en les formes de representació política, canalitzades només a través dels partits, reconvertits en màquines de poder l’únic objectiu dels quals és guanyar eleccions a qualsevol preu...

La sorpresa de les darreres eleccions autonòmiques va ser l’aparició de tres diputats d’un partit, Ciutadans, a qui ningú donava crèdit. La seva aparició política va evidenciar que a Catalunya hi havia gent amb uns determinats problemes que no afloren al debat públic, però que, no pel fet de no aparèixer, deixen d’existir. L’aparició del problema en forma de tres diputats va ser possible perquè Ciutadans es va presentar a les eleccions. Doncs bé, els ocupes no creuen en aquest sistema representatiu, i per tant no, es presentaran a les eleccions, ¿però significa això que no existeixen i que les seves demandes no representen el sentir de moltes persones, especialment els joves? Negar-ho seria estúpid. Com estúpid és que, davant de la seva presencia, nombrosa i en augment, l’única resposta que se’ns acudeixi sigui enviar-los la policia perquè els dispersin. O aprofitar-los, com fa la dreta, per criticar de feblesa el conseller d’Interior i, de pas, carregar-se el govern de la Generalitat.

Amb aquest moviment ocupa, refugiat en una tronada fàbrica envoltada de gratacels i blocs de pisos en construcció, el que cal és escoltar i negociar. És el que va demanar el relator en temes de vivenda, que les Nacions Unides han enviat a Espanya per analitzar la corrupció i l’especulació, Miloon Kothari, que ens va visitar dissabte. I el que ja fa Manel Andreu, el president de l’Associació de Veïns del Poblenou, un home honest i íntegre, que es va passar el cap de setmana fent de portaveu a Can Ricart. O l’advocat defensor dels ocupes, Antoni Luchetti , que, no deu ser només per casualitat, va ser regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.