RESERVES DE SÒL

Ahir parlàvem de les mesures per incrementar el nombre de pisos de lloguer, previstes en la llei d’habitatge que el Govern de la Generalitat ha enviat al parlament. La llei, polèmica perquè és agosarada, ambiciosa, i vol ser efectiva, ja ha concitat el rebuig dels partits conservadors, ara a l’oposició. Les crítiques a la nova llei no han estat constructives, per exemple aportant noves idees alternatives per solucionar el problema, que és la manca de pisos de lloguer perquè els joves i els immigrants hi puguin accedir. Les crítiques han estat de tipus ideològic. El PP ha acusat la conselleria d’Habitatge, en mans d’Iniciativa per Catalunya, de fer polítiques “comunistes”. I Convergència i Unió ha dit que el Govern de la Generalitat està en mans de “l’esquerra radical”.
Ja veuen, quan la política és de debò, i afecta els interessos de veritat, les paraules fan espurnes. Jo estic content que les coses vagin al fons, i que per fi la política a Catalunya es faci sobre coses serioses, i no sobre les apel·lacions als sentiments i les declaracions i contradeclaracions d’uns polítics més preocupats per sortir als mitjans i fer el papallona que no pas per governar.

Ara cal esperar que la llei de l’Habitatge, que va ser revisada pel govern tripartit el 2004, doni sòl públic als ajuntaments per poder construir habitatge protegit, és a dir, a preus més assequibles. La llei diu que quan un constructor fa una promoció d’habitatges ha de donar a l’ajuntament un 10% de
l’aprofitament urbanístic, i que aquest no es pot vendre per fer altres coses, com passava fins ara, sinó que l’ajuntament ha de construir-hi habitatge protegit. També diu la llei que a la resta del sòl lliure s’ha de fer una reserva del 20% per habitatge protegit, i un 10% per habitatge concertat. Això és clau, perquè d’aquesta manera passa a ser obligatori per a tots els sòls que s’estan desenvolupant a Catalunya que, com a mínim, el 30% es destini a habitatge protegit. D’aquí a uns anys, aquesta llei ens donarà un gran potencial de sòl per fer habitatges. Òbviament, això crea moltes tensions amb els promotors, que han comprat terrenys per fer vivenda, i ara hauran de reservar el 30% per a habitatges públics. Al País Basc, aquesta obligació es va introduir des de l’any 1995, amb el 60% de reserva per a habitatge protegit, i, a poc a poc, totes les Comunitats Autònomes l’han anat copiant. Curiosament, al Madrid del PP, governat per la terratinent Esperanza Aguirre, les reserves per a sòl públic són del 50%.