TORNA L’ENERGIA NUCLEAR

L’oposició de nombroses persones de les comarques de Girona al traçat de la línia elèctrica de molt alta tensió deixa el projecte en via morta, és a dir, sense solucionar. Aquesta línia ens ha de portar l’energia des de les centrals nuclears franceses per, entre d’altres coses, fer funcionar el TGV quan circuli entre Barcelona i la frontera francesa. L’oposició dels gironins no té res d’estrany. Ja estem habituats que tothom s’oposi a allò que l’afecta directament, sense pensar en els altres. Vull dir en les necessitats col·lectives o en las dels seus veïns, perquè per un lloc o un altre haurà de passar aquesta línia.
Hi ha un altre tema relacionat. El fet que la línia ens portarà energia d’origen nuclear, una energia produïda en unes centrals que el govern espanyol no vol. De fet, les vol tancar, segons deia en el seu programa electoral. Així que la reflexió que ens hauríem de fer tots plegats és: ¿què hem de fer amb l’energia, qui ens la produirà per mantenir el nostre nivell de vida confortable i segura, i, en fi, com la pagarem?
Una enquesta feta recentment, entre persones informades i qualificades per la Fundació Catalunya Oberta, demostra que aquest debat ens rellisca bastant. En ser preguntats per la dependència energètica espanyola, especialment de petroli i gas, el 82% dels enquestats va dir que això ja s’arreglarà amb el temps. Es veu que tothom confia que un cop les reserves de petroli s’esgotin, els científics ja s’inventaran productes nous per fer que tot funcioni.
Respecte a l’energia nuclear en concret, els analistes de l’enquesta detecten que a Catalunya, com en altres països europeus, es produeix un tomb en l’opinió vers la nuclearització de les fonts energètiques ; després d’un llarg període d’opinió contrària a les nuclears, segurament motivat pels accidents de Txernòbil i Three Mile Aisland. 65 de cada cent persones enquestades coneix el fet que, al 2015, la meitat de l’energia a Catalunya provindrà del petroli i del gas, la qual cosa farà molt difícil que es pugin acomplir els acords de Kyoto. Entre altres coses perquè les energies renovables cobriran, al 2015, només un 5% de l’energia elèctrica consumida. Davant d’aquesta evidència, un 35% dels enquestats arriben a la conclusió que la energia nuclear, tot i perillosa, potser serà inevitable.
L’enquesta revela finalment una simetria entre els partidaris de comprar l’energia nuclear a França i els partidaris de produir-la a casa nostra.
S’ha de dir, però, que des del punt de vista dels perills de l’energia atòmica –a una fuita, a un accident, a una contaminació generalitzada...– aquesta qüestió és irrellevant. Tant si l’accident es produeix a Vandellòs com a Lió, les conseqüències afectarien tots els europeus.