PER A QUAN EL GOVERN METROPOLITÀ?

Els fets es lliguen entre si per obtenir resultats planificats prèviament. No és casual que el Pla Estratègic Metropolità hagi muntat l’exposició Metròpolis Barcelona en un iglú, plantat al mig de la plaça de Catalunya, precisament els dies en què es constitueix el nou Parlament que ha de fer president de Catalunya l’ex alcalde de Cornellà José Montilla. Al parc de la Ciutadella, el president parlava ahir del futur, i mig quilòmetre més enllà, a la plaça de Catalunya, l’exposició diu als visitants que en allò que concerneix a les ciutats, el futur passa per crear de nou un govern metropolità.

Les entitats que formen el Pla Estratègic Metropolità –des de les universitats i els ajuntaments a les patronals, els sindicats i les cambres de comerç– insisteixen en el fet que el creixement dels 36 municipis que conformen l’Àrea o la Metròpoli de Barcelona necessita ser dirigit i planificat per un govern propi, supramunicipal, com va ser-ho el de la desapareguda Corporació Metropolitana. Desapareguda, aviat farà 20 anys, a conseqüència d’una decisió equivocada presa pel president Pujol, que temia que el poder dels ajuntaments restés protagonisme a la Generalitat. Desapareguda la Corporació, es van crear tres empreses per gestionar els residus, el transport, i el medi ambient i la distribució de l’aigua. Aquestes són competències que afecten els municipis de la mateixa manera. És absurd i ridícul que als carrers limítrofs entre municipis, com el de la Riera Blanca entre Barcelona i l’Hospitalet, o el de circumval·lació entre Badalona i Santa Coloma, les escombraries d’una vorera les tregui un ajuntament i les de l’altra vorera, un altre. Les empreses han fet una bona gestió durant aquest anys, però no és suficient. La Barcelona real, la metròpoli, actua com una ciutat integrada. Els límits administratius entre municipis són absurds. La ciutat de veritat és la que abasteixen les línies de metro i les de rodalies.
Doncs bé, tot això que sembla obvi ha estat políticament aturat. Semblava que el nou tripartit presidit per Pasqual Maragall tiraria endavant la restitució del govern metropolità, ara amb el nom d’Àrea Metropolitana. Però no ha estat així. El pacte amb ERC i la actitud del conseller de Governació senyor Carretero van impedir-ho. Ara hi ha l’esperança que el nou Govern, amb la previsible incorporació de Joan Puigcercòs a la mateixa conselleria, possibiliti l’aprovació de la llei, tants cops aplaçada. Els socialistes confien que, amb Montilla al capdavant, la resurrecció del govern metropolità sigui inevitable i ràpida. Diuen que estarà aprovada abans de les eleccions municipals del mes de maig vinent, de manera que els nous regidors puguin formar part de l’assemblea d’electes de la qual ha de sorgir el govern metropolità. Els dies propers, sabrem si la resurrecció és un fet. O si, de nou, les aspiracions de les ciutats metropolitanes s’amaguen sota la pesada llosa de l’oblit.