SALVEM CAN RICART

Ahir parlava del carrer Carabassa i de com l’oposició i la lluita cívica dels veïns van impedir que es fes malbé una part del patrimoni històric de la Barcelona antiga. Avui, els parlaré d’una altra lluita llarga i titànica que altres associacions porten a terme des de fa anys per aconseguir salvar una antiga fàbrica al Poblenou, situada al bell mig de l’anomenat districte 22@. Es tracta de Can Ricart, un conjunt fabril amb 150 anys d’història en el qual es conserven elements arquitectònics i tècnics en què es poden “llegir” fins a tres revolucions: la de les màquines de vapor, les elèctriques i la dels transistors; tres èpoques i tres sistemes diferents de produir i d’organitzar el treball.
Poblenou viu una gran transformació. La reconversió dels vells terrenys industrials en altres en què es crea vivenda i llocs de treball vinculats a les noves tecnologies està en marxa. L’anomenat Districte 22@ es consolida, si més no, en la seva faceta immobiliària. Dins d’aquesta gegantina transformació urbana, la mansana de la fàbrica Can Ricart és com una icona representativa del que va ser el Poblenou industrial. El millor exemple per explicar aquesta època fantàstica en què Barcelona va ser la fàbrica de Espanya, i el barri del Poblenou, el Manchester català, ja que aquí es produïa com a cap altre lloc del Mediterrani occidental tota mena d’estris per a moure el món. Un món, ara en fase de liquidació pels nous sistemes de treball basats en la informació, però les petjades del qual s’haurien de conservar de totes totes. “Qui perd els orígens, perd la identitat”, diu Raimon, i aquesta veritat serveix igual per a les persones que per a les ciutats. Això és el que volen aconseguir aquests grups de professionals i veïns agrupats en la plataforma Salvem Can Ricart: mantenir la memòria industrial de la ciutat, dels sistemes productius, de la seva burgesia i de la seva classe obrera.
Però, la lluita per salvar la totalitat de Can Ricart no ha acabat. Se’n van conquerir peces, però no la totalitat. En una acte celebrat dilluns a la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona, la plataforma va informar que enviaran una carta a l’alcalde Jordi Hereu i als presidentes dels tres partits d’esquerres demanant-los que declarin Can Ricart un bé cultural d’interès nacional –i per tant que depengués de la Generalitat–, que s’aturin els plans municipals actuals i que l’alcalde rebi una comissió ciutadana per discutir la millor manera de solucionar el problema.
Si això falla, la plataforma està disposada a mobilitzar el teixit associatiu de la ciutat, realitzar una consulta popular i fins i tot, portar l’ajuntament als tribunals, com es va fer amb el carrer Carabassa. Les eleccions municipals són al maig de l’any que ve del proper de l’any que ve, i els sembla que, per això mateix, ara és el temps més idoni per protestar.