16/11/06

SUICIDI I SALUT


La notícia que el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves de Barcelona ens ha commogut. L’any 2004 es van comptabilitzar 54 suïcidis a la ciutat de persones que tenien entre 15 i 45 anys, una quantitat superior a les morts produïdes pels accidents de trànsit (36), el sida (34) o les sobredosis de droga (23), les quals, en certa manera, també es podrien considerar suïcidis, si és que el drogodependent era conscient de la quantitat que se subministrava. El perfil del suïcida jove ens dibuixa un retrat de grup social en el qual predominen els homes, a raó de 3 de cada 4. Uns protagonistes cada vegada més joves –adolescents i nens–. I una aclaparadora relació amb les malalties socials, fins al punt que 9 de cada 10 suïcides pateixen de depressions, trastorns de personalitat o esquizofrènia.

Constatada la freda i dura realitat, el que cal ara és veure què es pot fer per redreçar la situació i millorar la salut, i això és precisament el que ha fet un grup d’especialistes de la universitat Rovira i Virgili de Tarragona dirigits per l’antropòleg Oriol Romaní. La seva investigació “La salut dels joves a Catalunya” treu com a primera conclusió que per millorar-la, el primer que s’ha de fer és combatre les desigualtats socials. Perquè –diu l’informe– els joves de classe treballadora mostren, en general, –des del consum de tabac a la utilització del casc– unes actituds és propenses al risc que els joves d’altres estrats socials. La segona conclusió és que la precarietat laboral té una forta incidència en el benestar dels joves. Les contractacions temporals, els ingressos baixos, les jornades laborals molt llargues i els riscos laborals tendeixen a provocar un sentiment d’angoixa i estrès. En contra del discurs de la “síndrome de Peter Pan”, que presenta les persones joves com eterns adolescents que es neguen a créixer, el que revela l’estudi és que allò que els provoca angoixa és la manca de capacitat de decisió i de planificació a mitjà i llarg termini de la vida.

Per preveure i corregir aquestes situacions, els autors proposen coses de sentit comú, però que no es practiquen, com ara incrementar els controls dels inspectors de treball, millorar la xarxa de carreteres i la gestió del trànsit per reduir els accidents de circulació, reivindicar la dieta mediterrània i, especialment, que es faci almenys un àpat diari en família i, respecte al consum de drogues, fugir de l’alarmisme i posar mitjans que redueixin els riscos. Per exemple, dotar de transport públic les zones d’oci nocturn juvenil, per evitar que hi vagin i en tornin en vehicle propi.

Respecte a què cal fer per millorar la salut mental, i per tant reduir els suïcidis, l’informe aconsella tothom que hem de reforçar-nos individualment i també en grup a traves de teràpies que ens ajudin a afrontar les adversitats a partir de nosaltres mateixos. En lloc d’optar pels medicaments com a alternativa.